La irresistible atracció del públic per les figures mediàtiques no és pas un fenomen tan contemporani com sembla: el 1935, El fet del dia, aplec de setze converses radiofòniques que Joan Alavedra va donar al seu programa de Ràdio Barcelona i d'onze articles que va publicar a la revista Mirador, es va esgotar en pocs dies.
Al cap de trenta-cinc anys, en un context ben diferent, en sortia la segona edició, revisada per l'autor, sota el títol El fet del dia d'ahir i d'avui. Alavedra assenyalava en el preàmbul la desaparició d'uns quants textos «avui impublicables per raons òbvies» i n'hi afegia uns quants de molt recents que no tenien res a veure amb les converses radiades entre el 1930 i el 1935.
El llibre que oferim avui reprodueix el primer Fet del dia. I és que hem volgut restituir el to i el so particulars d'un periodista brillant i d'una època que va convertir la ràdio en el mass media per excel·lència. El gust per l'excentricitat, la picardia i un sentit molt bonhomiós de la llibertat en són només uns quants dels ingredients. I és sense restriccions de cap mena que les paraules de Joan Alavedra fan reviure la marginalitat del món jueu barceloní, l'ambient dels casals nudistes o la tragèdia de Mossèn Cinto explicada per una portera.
Joan Alavedra (Barcelona 1896-1981) fou melòman, poeta, escriptor, actor i periodista. Fou també primer secretari dels presidents Macià i Companys. A partir dels anys trenta, tradueix Goethe, Remarque i Schnitzler, i, a través de les ones de Ràdio Barcelona, emet el programa «El fet del dia». Davant de l'èxit del programa, l'any 1935 es publica amb una gran acollida un aplec de les converses radiades. Exiliat amb tota la família el 1939, escriu el Poema del Pessebre, que Pau Casals musica i que acompanyen arreu del món. De nou a Barcelona, publica, entre altres obres, Tossa (1954), Pau Casals (1962), Personatges inoblidables (1968), El fet del dia d'ahir i d'avui (1970), Pelegrins a Montserrat i altres escrits (1971) i Conxita Badia, una vida d'artista (1975).
