A l'Estat espanyol, més de la meitat dels dipòsits i les hipoteques depenen no pas dels bancs, sinó de les caixes d'estalvis, i per tant aquestes entitats són el nucli del nostre sistema financer. Per això resulta sorprenent que s'hagi parlat tan poc del terratrèmol que han viscut les caixes en els tres darrers anys, després de dècades en què semblava que la seva expansió era imparable. A hores d'ara, dues d'elles han estat intervingudes i una tercera hi està molt a prop, d'altreshan optat per fusionar-se a corre-cuita a fi d'obtenir liquidesa amb els crèdits del FROB (que, òbviament, hauran de tornar), o bé han creat bancs dels quals les caixes s'han convertit en una part residual, i també n'hi ha alguna que encara no ha pres cap decisió... perquè no té pressa o bé perquè no sap ben bé com sortir-se'n. Enmig de la confusió de xifres i dades en què sol naufragar l'opinió pública quan es tracta d'economia, el llibre d'Antoni Serra Ramoneda, testimoni d'excepció de tot el procés, ofereix respostes clares a moltes de les preguntes que es fan els ciutadans d'aquest país.
