Visquem amb alegria el fet de ser mares i pares. Basem la nostra relació amb els fills en el respecte i l’acceptació mútua; assumim el nostre paper amb l’esperit positiu, sent coherents i espontanis, però oberts a la reflexió. Potser allò que ens sembla un problema no ho sigui tant, si aprenem a trobar solucions.
I busquem un equilibri en la relació amb els fills: compartint les responsabilitats, a cada edat d’una manera, però compartint també les alegries i les frustracions, els projectes i les il·lusions.
En una societat que tendeix a aïllar les persones, mares i pares hem d’aprendre a trobar la forma d’encarar la relació amb els fills de manera que sigui enriquidora per a tots, que els ajudi a ells a desenvolupar-se com a persones, i a nosaltres a gaudir del fet de ser pares amb tota la seva complexitat i la seva riquesa.
