"Fins fa relativament poc temps, l'home s'enfrontava a la mort seguint el principi del coneixement empíric. Utilitzava i provava diferents plantes, i altres productes, per a alimentar-se i per a combatre les malalties. Les dades derivades d'aquests assaigs, sense arribar a conèixer les bases i els mecanismes d'actuació fisiològica i farmacològica, s'anaven transmetent a través de les successives generacions. Aquest principi del coneixement empíric és, per altra part, el que aplicaren tots els éssers vius des de l'aparició de la vida sobre la terra, imprimint-lo fins i tot en la seva dotació genètica.
En l'actualitat, no obstant, el desenvolupament de la bioquímica, la genòmica, la biologia molecular i altres disciplines biològiques dels transtorns, les deficiències i les malalties que poden existir en el correcte funcionament fisiològic dels éssers vius, especialment del cos humà. Evidentment aquests coneixements faciliten la posterior aplicació de tècniques, correctius o drogues (disseny de fàrmacs) per a fer front a aquestes malalties o deficiències.
(...) Aquest treball d'etnobotànica té, al meu entendre, tot el valor de complir amb exactitud les premisses esmentades anteriorment i d'oferir dades culturals importants i útils d'una comunitat ben definida, com és la del Montseny."
(Juan A. Seoane-Camba, Catedràtic Emèrit de Botànica de la UB)
