Els arguments de les Faules de La Fontaine (1668-1694) solen procedir de l'antiguitat clàssica (Fedre, Esop), però també n'hi ha de més modernes i d'originals de l'autor. A les Faules, La Fontaine va descobrint en cada animal, del lleó a la granota, una profunda, estremidora i també irònica representació de la comèdia humana. A més a més es mostra com un versificador genial, i juga amb els ritmes i les sonoritats de la llengua francesa d'una manera inigualada; al contrari que la majoria dels seus contemporanis, no va adoptar totalment els principis del classicisme, i la seva llengua poètica sap aprofitar magistralment els girs populars o la riquíssima llengua del renaixement.
Tot això fa encara més meritòria la magnífica traducció de Josep Carner que aquí es presenta.
