Una jubilació és, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d'estat. Com no podia ser menys, la jubilació d'un antropòleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d'una ritualització, tot i que el context social en que ens movem sigui cada dia més banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest és un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a més, "l'empresa" no aporta un "rolex" convencional, però sí un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual més raonable i el més ple de significat pot consistir a revisitar el camí fet per l'iniciat amb la complicitat d'aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d'un llibre d'homenatge, que esperem plagui al protagonista de l'efemèride.
