Escric aquestes ratlles a mig gener, quan tants moments de la meva vida ja són a la impremta.
«La vida fuig i no s'atura una hora», va dir Petrarca. Té raó, però només és una raó cronològica. M'agradaria discutir-ho mentre plovisqueja i veig per la finestra una noia que passa protegida per un paraigua vermell. Com si fos una flor que camina. Perquè la vida sí que s'atura, admirat Petrarca. El que no s'atura és el temps. La vida s'atura cada vegada que tenim la sort de saber mirar-la. Carrego lentament la pipa. L'encenc. S'enfila el primer fum. Miro el cel gris de gener. Gener és una paraula que prové del llatí janua, quesignifica «porta». Obro ara la porta d'aquesta hora nova. La vida sempre escriu. És el temps el que esborra.
La gran audàcia de Josep M. Espinàs, allò que el converteix en un escriptor singular, és la constant referència a la naturalesa transparent de cada cosa. No es refugia en allò que és concret per no haver de mirar el món. Al contrari. Només en cada objecte i en cada cas concret el món es fa visible.
