Dietaris

{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Els Dietaris de Joan Estelrich aqu\'ed publicats corresponen a per\'edodes m\'e9s o menys extensos dels anys 1914, 1918, 1935, 1936, 1940, 1943, 1948 i 1949, que inclou el colpidor exercici literari El seductor sedu\'eft, influ\'eft pel Diari d\rquote un seductor de S\'f8ren Kierkegaard. S\'f3n una petita part dels que escriv\'ed i els \'fanics que s\rquote han conservat en l\rquote arxiu personal de l\rquote autor, que ara constitueix, per donaci\'f3 de la seva filla Anna Ma., el Fons Joan Estelrich de la Biblioteca de Catalunya. Entesos com a punt de refer\'e8ncia fonamental d\rquote unes mem\'f2ries personals que la mort prematura no li permet\'e9 d\rquote escriure, els Dietaris s\rquote endinsen en les tres vies per les quals transcorregu\'e9 la seva vida: la sentimental (la sexualitat, l\rquote erotisme i l\rquote epicureisme), la intel\'b7lectual (la reflexi\'f3 liter\'e0ria, la cr\'edtica, la pol\'edtica i la filos\'f2fica) i l\rquote activa (la gesti\'f3 cultural i la pol\'edtica), totes elles manifestaci\'f3 indestriable de la seva personalitat. Aquests Dietaris ens mostren un esfor\'e7 intel\'b7lectual de primer ordre, i ens il\'b7luminen sobre aspectes poc coneguts del nostre passat recent.
\par
\par Joan Estelrich i Artigues (Felanitx, 1896 \endash Par\'eds, 1958), promotor cultural i assagista literari i pol\'edtic, es vincul\'e0 a Francesc Camb\'f3 i a la Lliga Regionalista, organitz\'e0 Expansi\'f3 Catalana (1919-1922) i dirig\'ed l\rquote Editorial Catalana (1919-1923) i la Fundaci\'f3 Bernat Metge. Tamb\'e9 dirig\'ed La Veu de Mallorca i El D\'eda, propietat de Joan March, i col\'b7labor\'e0 a La Veu de Catalunya i altres peri\'f2dics i revistes; a m\'e9s, particip\'e0, com a diputat a Corts per Girona, en organismes com la Societat de Nacions, en especial en l\rquote\'e0mbit de les \'abminories nacionals\'bb. Public\'e0, entre d\rquote altres, Entre la vida i els llibres (1926), Catalunya endins (1930), F\'e8nix o l\rquote esperit de Renaixen\'e7a (1934) i Al servei dels ideals (1934-1936). Durant la guerra civil, organitz\'e0 l\rquote Oficina de Prensa del Estado Espa\'f1ol, a Par\'eds, per a la propaganda franquista, hi dirig\'ed la revista Occident i hi public\'e0 La persecuci\'f3n religiosa en Espa\'f1a. Col\'b7labor\'e0 a Destino i Diario de Barcelona, dirig\'ed el diari Espa\'f1a de T\'e0nger, i fou delegat d\rquote Espanya a la UNESCO i membre del seu comit\'e8 executiu.
\par }