«Abans pensava que l'amistat era la celebració de la presència d'un àngel. Ara sé que la felicitat depèn de com administrem la seva absència.» Així comença la primera lletra d'una intensa correspondència que Vicenç Llorca dirigeix a un amic desaparegut. L'amistat, però també l'amor, la bellesa, la literatura, l'art, la mort, la religió i, en definitiva, tot allò que dóna un autèntic sentit a la vida són els temes que l'autor enllaça amb la voluntat de trobar el nexe que els uneix.
Ens trobem davant d'un magnífic text que planteja qüestions fonamentals de la nostra existència, amb una naturalitat que sols s'aconsegueix partint dels fets de la vida mateixa.
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) s'ha consolidat en els darrers anys com un dels nous valors de la literatura catalana actual. Autor d'importants llibres poètics com La pèdua, Places de mans, L'amic desert, Atles d'aigua o Cel subtil. Ha desenvolupat també una destacada obra assagística amb títols com cMàrius Sampere. Assaig de revisió del realisme històric, Salvar-se en la paraula. Introducció en la novel·lística de Miquel Àngel Riera o L'entusiasme reflexiu. En absència de l'àngel representa el pas de Llorca a la prosa de creació i, sens dubte, marca una nova fita en la construcció del seu interessant univers literari.
