Les memòries de Fabian Estapé són el resultat d'haver intentat garbellar la seva vida. El que comprenen aquestes pàgines, amb la força tempestuosa del seu caràcter i l'enginy de la seva paraula, és el compendi dels records que queden en el cervell d'aquest mestre d'economistes que ha viscut amb entusiasme i agosarament totes les circumstàncies que li ha brindat la vida: des dels anys d'aprenentatge universitari al costat del mestre Valdeavellano i, més tard, del gran economista Joan Sardà, fins al despatx de la presidència del govern per on passejava els seus costums just per damunt del cap de l'almirall Carrero Blanco, sense oblidar, naturalement, les dues etapes de rector, de les quals conserva records fins ara inèdits i hilarants.
La seva paraula, àcida i sintètica, repassa les vivències viscudes amb personatges com Jaime Gil de Biedma, Manuel Sacristán, Adolfo Suárez, Manuel Fraga, Jordi Pujol, Narcís Serra, Juan Antonio Samaranch i d'altres, mestres i alumnes, que es veuran reflectits per l'esperit d'un home que, fins ara, no ha deixat mai de fer allò que li ha convingut.
Premi Gaziel 1999
