Hi ha vides reals el teixit de les quals sembla format per fils exclusivament literaris. Aquest és el cas de l'escriptora Sylvia Plath, nascuda a Boston el 1932.Des dels seus anys d'estudiant, Sylvia va demostrar una voluntat inqüestionable per aconseguir la perfecció en tot allò que es proposava s'assolir; potser aquest intens afany de superació fou la causa del seu intent de suïcidi quan, el 1953, no va poder seguir un curs de taquigrafia i van rebutjar la seva assistència en un curs literari d'estiu.
Va superar aquesta primera gran crisi vital i, al cap de poc, va anar a la Universitat de Cambridge com a estudiant becada. Allà va conèixer el poeta anglès Ted Hughes. Començava per a tots dos una època de projectes: vida i literatura es tornaven a fondre. L'esperança durà sis anys: Ted va abandonar Sylvia Plath i els dos fills del matrimoni quan va conèixer una escriptora jueva no tan extremista com la seva dona.
Sylvia aleshores no va poder superar la seva problemàtica existencial: l'escriptora posà fi a la seva vida dramàticament el febrer de 1963, passat un mes de la publicació de la seva única novel·la. Tenia 31 anys.
La seva obra literària consta d'alguns llibres de poemes (The Colossus, Ariel, Crossing the Water, Arbres d'hivern) i d'una novel·la (La campana de vidre).
