Quan Josep Tarradellas va arribar a Barcelona, el 23 d’octubre de 1977, va pronunciar aquella senzilla frase que aviat esdevindria absolutament popular, històrica: "Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!" Però no hem d’oblidar que, per a la immensa majoria de les persones que l’esperaven, aquell republicà venerable era, en la pràctica, un complet desconegut fins poques setmanes abans.
La força mediàtica de la televisió i l’extraordinari magnetisme popular i polític que es va suscitar arran de la mort del dictador van fer d’antídot contra l’oblit històric imposat per la dictadura durant quatre dècades. Aquell dia, Tarradellas va entrar a formar part de l’actualitat catalana.
L’actuació de Tarradellas durant la Transició és força coneguda i recordada. En canvi, molta gent segueix desconeixent d’on provenia, en relació amb quins sentiments i quines idees s’havien concretat els seus primers compromisos polítics o, fins i tot, quina era la seva professió al marge de la política.
La celebració del 25è aniversari d’aquell retorn ha propiciat que es torni a parlar i a escriure sobre la personalitat rellevant de Josep Tarradellas
