Xavier Foz va actuar a la ràdio per primera vegada als deu anys, però abans ja s’havia fet famós com a imitador entre els seus companys dels escolapis. Era l’època del TBO i de Rita Hayworth. Un cop immers en el periodisme professional, a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, es troba amb un mitjà que, tot i les limitacions de la censura, ajuda a configurar una societat; són els anys del teatre radiat i de les notícies edulcorades. Més tard, sempre a l’emissora del passeig de Gràcia, viu la gran aventura del pas del franquisme a la democràcia; un camí ple d’entrebancs i d’anècdotes viscudes a primera línia informativa, que ara s’ha decidit a relatar amb tant d’esperit crític –i autocrític- com de mirada comprensiva cap a uns fets que van anar canviant la vida quotidiana de la gent.
