Ferran Valls i Taberner va formar part d'aquella joventut formada a la Catalunya de la primera meitat de segle sota el mestratge d'Antoni Rubió i Lluch, Josep Torras i Bages i Enric Prat de la Riba. És una generació que va viure uns anys carregats de convulsions i de canvis polítics i socials que van marcar moltes de les actituds personals i professionals d'aquella joventut.
A Valls i Taberner, la incertesa d'aquest batibull polític l'atrapà dedicat completament als estudis històrics i de la legislació catalana. Amb l'esclat de la guerra civil, es va haver d'exiliar i va col·laborar amb el Movimiento Nacional. En acabar la guerra va retornar i va morir l'any 1942.
Atès que una mort prematura va impedir que fos matisada la seva actitud col·laboracionista amb el franquisme, calia una aproximació biogràfica que rescabalés de l'oblit una figura tan complexa, i alhora intel·lectualment tan important, com la de Ferran Valls i Taberner.
