Francesc Cabana i Vancells recull els textos més destacats de M. Girona, tant pel seu interès per a un públic general o per als historiadors de l'economia com per a la cosmovisió pragmàtica i moderna que hi plasma. Els textos s'organitzen en tres categories: "Escrits", "Discursos" i "Memòries", i exposen, sobretot, les teories de Girona sobre el sistema financer, els pressupostos de l'Estat i els aspectes econòmics de les lleis.
Manuel Girona i Agrafel és el personatge més important de la història econòmica catalana del vuit-cents. Figura polifacètica (banquer, empresari d'obres públiques, comerciant, mecenes i polític), la seva capacitat financera l'elevà a la categoria de mite en la societat catalana i, en concret, barcelonina.
En l'àmbit privat, va ser fundador del primer banc de l'Estat espanyol, fundador i president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona i president de l'Ateneu Barcelonès, entre d'altres. En l'esfera política, com a membre del Partido Conservador, va exercir de diputat pel districte de la Seu d'Urgell, senador, alcalde de Barcelona i comissari regi de l'Exposició Universal de Barcelona (1888).
