Nèstor Luján (Mataró, 1922- Barcelona, 1995) va ser un dels periodistes catalans, i espanyols, més prolífics i més mal coneguts. Al llarg de més de cinquanta anys d'activitat periodística va escriure 25.000 articles i una vuitantena de llibres de la temàtica més diversa: història, literatura, urbanisme, medicina, política nacional i internacional, gastronomia, tauromàquia, ornitologia, tennis i boxa. En cadascun d'aquests camps va destacar fins a esdevenir-ne, en molts casos, una autoritat àmpliament reconeguda.
Agustí Pons ens dibuixa un retrat exhaustiu i alhora inesperat d'aquest personatge, que sota aquesta multiplicitat d'interessos amagava una mirada sobre el món que volia ser escèptica i que va acabar sent compromesament liberal, una posició que sovint va merèixer el menyspreu de les dretes i la compassió de les esquerres. Nèstor, doncs, nedava contra corrent, hereu, però, d'una tradició que ell identificava amb Montaigne, Josep Pla, Joan Estelrich i Julio Camba.
