Al tercer volum de les seves memòries, París, Mèxic, Nova York, Carles Fontserè recull les experiències d'exili durant els anys que van del final de la Segona Guerra Mundial fins a 1951. l'autor repassa l'efervescència cultural de l'exili català a París davant de la perspectiva oberta amb la victòria dels aliats, així com el desencís consegüent a l'afermament del general Franco a Espanya. Hi destaca la seva experiència com a escenògraf de la tragèdia de García Lorca, La Maison de Bernarda, pas previ a l'aventura de projectar una espectacular revista francesa per representar a Mèxic i a l'amistat amb l'actor còmic Mario Moreno, Cantinflas. De retorn a París, restà un any a Nova York, per conèixer la captivadora metròpoli d'aquells anys.
Tot plegat, al ritme àgil d'una prosa viva i eficaç, salpebrada amb les diverses activitats de la cultura catalana a l'exili: propostes de revistes, edició de llibres de bibliòfil i col·laboracions diverses. La cara i la creu d'una mateixa moneda: la necessitat de fer camí en les ciutats de l'exili, i l'exili mateix viscut com una aventura.
Un volum de memòries, com els dos lliuraments anteriors de Carles Fontserè, senzillament magnífic.
