Primera història, primera memòria són les memòries d'una infància marcada per una guerra i dilatada en tres infàncies: una primera (divertida) d'onze anys previs a la Guerra Civil, una segona (temerària) de tres anys, que es desenvolupa durant la Guerra Civil, i una tercera (malenconiosa) de dos anys, posterior a la Guerra Civil; totes tres farcides d'episodis intensament humans i en els quals la sang i els efluvis dels cossos circulen a vessar: la infància dels parts i les baralles, la del camp de lluita i de les fosses comuns, la del jou i les fletxes i de les primeres bastonades nacional-catòliques: la de la lletra que amb la sang entra.
Aquestes són les memòries d'una infància dura i tendra, d'una dolça i àcida promiscuïtat, de quan les ciutats (des de l'extraradi de València fins la falda de Montjuïc) eren barriades o veïnats o cases o portes sempre obertes al carrer, convertida en la gairebé única escola de la vida. Aquestes són les memòries de la primera memòria de Francesc Candel, que ens explica, amb el seu estil inimitable, de manera gens vanitosa, la primera història de la seva vida, la d'un fill de la Guerra Civil. Una mirada retrospectiva sense rancúnia que conserva tota aquella frescor i veritat sobre la vida que només aconsegueixen mantenir les ànimes més autèntiques, les dels nens i les dels qui han sabut envellir conservant una part de la seva infància.
