Josep Maria Castellet ha tingut un paper destacat en la vida cultural catalana i espanyola de la segona meitat del segle XX. Almenys durant quaranta anys (de la dècada dels cinquanta fins a la dècada dels vuitanta), va participar activament en un seguit d'empreses de molta importància, en la seva condició polifacètica de crític literari, intel·lectual i editor. La seva obra comprèn assaigs com La hora del lector, Iniciació a la poesia de Salvador Espriu, o Josep Pla o la raó narrativa, antologies de tanta transcendència com Veinte años de poesía española, Poesia catalana del segle XX (amb Joaquim Molas) o Nueve novísimos poetas españoles, i un llibre autobiogràfic tan remarcable com Els escenaris de la memòria.
En aquest retrat biogràfic de Josep M. Castellet, Teresa Muñoz en ressegueix pas a pas la trajectòria pública, fins al final de la dècada dels vuitanta, sense entrar en la seva vida personal. Com que Castellet sempre s'ha mogut en grup, el retrat pren cos a través de la descripció i la contextualització dels diversos nuclis de relació que, a Catalunya, a Espanya i a Europa, han pautat la seva evolució intel·lectual. Per això, a més d'un estudi indispensable de la tasca i l'obra de Josep M. Castellet, aquest volum és també una contribució important a la història de la cultura contemporània, perquè aporta informacions inèdites sobre algunes activitats fins ara molt poc conegudes, com el Congrés de Cultura Catalana clandestí del 1964.
