"Aquesta obra aplega cinquanta-un moments viscuts per l'autora entre la primavera del 2002 i el desembre del 2008 que la menaren a reflexionar sobre el que veia i sentia davant la situació, el fet, l'espectacle, en què es trobava en cada moment. La sinceritat i fins i tot la intimitat nua que traspuen arriben a la lectora, al lector, com un testimoni viu de fets majorment quotidians que sovint no provoquen cap mena de pensament en altres persones, però sobre els quals la sensibilitat de l'autora, sempre amatent a tot el que l'envolta, s'alegra o es revolta. La prosa d'Eulàlia Lledó, precisa i incisiva, i també poètica en alguns passatges, ens fa adonar que adesiara passem de puntetes per la vida, sense temps per a contemplar-la i avaluar-la. L'autora no cau en aquest parany i ens en fa confidents, ens ajuda a veure les situacions, quotidianes o no, amb unes ulleres d'un altre color, molt més viu. Els excursos que intercala en alguns relats -compostos a tota amplada, però destacats amb un cos de lletra més petit- són reflexions dins de reflexions, les quals ajuden a entendre una mica més com pensa i ens ofereixen, de més a més, pinzellades del que l'autora esperaria de la vida. És un llibre de bon llegir i que no deixa indiferent ningú. Hi pots estar d'acord o no, però t'obliga a aturar-te, a reflexionar i prendre partit en la situació comentada; de fet, per poc neutral que una persona sigui, la major part de les vegades hi haurà de coincidir necessàriament."
