{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 La primera vegada que vei\'e9 Fuster fou en una tert\'falia que tenia lloc a l\rquote Hogar Juvenil del sindicat d\rquote estudiants, que era al carrer de la Pau. Fuster, que seia a la banda oposada a l\rquote entrada, mantenia desplegat Le Figaro Litt\'e9raire i anava fent comentaris enginyosos i divertits sobre el contingut del suplement. Feia poc temps que Iborra havia escrit per a Claustro una ressenya del poemari Ales o mans. Fuster, alt\'edssim, magre \emdash magre d\rquote esquelet fort\emdash , amb ulleres de miop, el nas prominent i corbat sobre un bigoti fi, els cabells pentinats cap enrere, untats de brillantina, s\rquote aprop\'e0 al cap d\rquote una estona... Quin p\'fablic hi havia, abans de la irrupci\'f3 de Fuster, per al llibre culte escrit en vernacle al Pa\'eds Valenci\'e0? Quina difusi\'f3 havia obtingut entre els valencians la consci\'e8ncia de la catalanitat? Fuster, com a escriptor en catal\'e0 al Pa\'eds Valenci\'e0, fou d\rquote una efic\'e0cia sorprenent. Cre\'e0 un p\'fablic per als seus llibres, i per al llibre catal\'e0 en general, a partir del no-res. Ni tan sols pogu\'e9 partir de la base dels quatre gats del valencianisme de la postguerra, perqu\'e8 aquests quatre gats foren, precisament, d\rquote una inefic\'e0cia exasperant.
\par }
