Retallar el blau és un assaig personal sobre l'art català del segle XX escrit amb voluntat d'ordenar-ne la successió cronològica.
Sense distingir l'arquitectura de l'escultura, de la pintura o de les altres formes de l'art, i reivindicant un art propi contextualitzat, l'autor es remunta a dos fets clau del segle XIX: l'Eixample de Barcelona i l'Exposició Universal del 1888.
El modernisme, Picasso, el noucentisme, l'Exposició Internacional del 1929, Miró, Dalí, la república, la guerra, el franquisme, Tàpies, les renovacions dels anys seixanta, l'esclat de les tres darreres dècades del segle, els Jocs Olímpics de Barcelona i les noves perspectives per al segle XXI amb la modernitat universal aconseguida per Barcelona constitueixen algunes branques de la trama d'un llibre que vol facilitar pautes de lectura de l'art català contemporani.
