"Contràriament al que es pensa, treballar fotogràficament Gaudí és una feina dura per la seva complexitat. En principi pot semblar que Gaudí ho doni tot fet al fotògraf (color, formes, composició, etc.) però és aquí on radica la gran dificultat, ja que és tanta la força intrínseca de les propostes gaudinianes que aquestes acaben desbordant l'objectiu d'una càmera. I, per tant, el fotògraf es veu obligat a fer aproximacions i fragmentacions, a buscar punts de vista que permetin la representació bidimensional d'unes creacions acusadament tridimensionals.
Amb l'objectiu d'anar més enllà de la postal i del cartell -dels quals estem sobresaturats-, els fotògrafs creadors han treballat per oferir el Gaudí més real: el definidor de formes i el tractador de superfícies. I això només es pot fer si s'aconsegueix establir un diàleg interactiu fotògraf-arquitecte. I justament això és el que ha assolit Ramon Manent.
Que Gaudí ha estat no solament un tema sinó una obsessió i una devoció per Manent , ho puc certificar després d'haver pogut seguir la seva carrera de molt a prop en els darrers trenta anys. Però això fóra molt poc, sense l'aval de les més de 4.000 instantànies que trobem al seu arxiu sobre l'obra de Gaudí -2.019 de les quals són consultables en la seva web- i els diferents llibres que li ha dedicat. Queda provat, doncs, que, com a fotògraf individual, Manent no té competència."
