El 1967 Lluís Llach publica les seves primeres cançons. Amb el títol de Jutge número 16 havia entrat en el món de la Nova Cançó. Gràcies a composicions com "El bandoler" la seva veu començà a fer-se popular als Països Catalans. Després vindrien èxits com "L'estaca" o "Irene", una cançó que el dóna a conèixer en tot el territori de l'estat espanyol. Àlbums com "Ara i aquí", "Com un arbre nu", "Lluís a l'Olympia" i, sobretot, "I si canto trist", el situen entre els cantants de referència pel que fa a la cançó d'autor.
El 1975 apareix "Viatge a Itaca", un treball amb textos de Kavafis que marcaria un abans i un després en la música pop realitzada aquí fins aquell moment.
Entre 1976 i 1985, Llach realitza treballs tan significatius com ara "Barcelona, gener de 1976" o "Maremar". Per primera vegada s'enfronta a l'obra del poeta Miquel Martí i Pol amb la musicalització d' "Ara mateix". El 1985 omple amb més de cent mil persones el Camp Nou, una nit que quedarà enregistrada en un nou disc en directe, "Camp del Barça", 6 de juliol 1985. Entremig obre nou horitzons musicals amb obres com ara "Verges 50".
L'aparició d' "Astres" l'any 1986 significa un revulsiu estètic i musical en l'obra llachiana. El mateix representarà "Un pont de mar blava", el seu primer treball en col·laboració amb Miquel Martí i Pol, que reincideix en el seu camí d'investigació a partir dels sons i les atmosferes mediterranis.
Amb una trajectòria musical i artística de vora quaranta anys, Llach ha aconseguit encetar nous mapes i territoris musicals dins del paisatge melòdic de la cançó. En definitiva, fer de la cançó una cosa més inquietant i misteriosa.
