Un dels aspectes creatius menys coneguts de Mercè Rodoreda (1908-1983) és la seva dedicació a les arts plàstiques en els anys cinquanta, abans de començar la represa literària que, a partir de 1958 i, ben en particular, de 1962 amb la publicació de La plaça del Diamant, la convertirien en l'escriptora moderna catalana més traduïda del segle XX.
Catàleg de l'exposició celebrada a la Pedrera del 16 de desembre a l'1 de febrer de 2009, que presenta una trentena de les seves pintures i collages, obres la majoria inèdites, per commemorar el centenari del seu naixement i propasar nous elements de lectura d'una obra literària cabdal en què l'obra plàstica té una influència més que notable.
