Aquest llibre omple un buit en l'extensa bibliografia sobre els hàbits i tradicions dels barcelonins, atès que se centra en l'estudi de la cultura dels banys de mar i anal·litza molt detalla dament l'evolució d'aquesta pràctica en el transcurs dels segles. Fins avui, cap treball no havia abordat a forn l'estudi d'aquest costum popular tan arrelat a la nostra ciutat. Ara ho fa l'autor del llibre a través d'un recorregut per la història des de l'època romana fins al segle XX.
Com a activitat lúdica, el bany de mar ocupa, avui, un lloc destacat en la nostra societat. Els últims anys hem vist com el litoral barceloní recuperava les platges per a ús públic, així com l´esforç tan notable que han fet les administracions per dotar la ciutat d'un espai urbà amb tots els serveis i comoditats.
Cal dir, però, que l'ús de la platja com a lloc d'esbargiment, cal com el coneixem avui, és una opció relativament recent. Si retrocedim en el temps, trobem que els banys de mar, emmarcats en la hidroteràpia no han estat res més que un recurs terapèutic, al qual molt sovint s'ha acudit per prescripció mèdica.
Una gran varietat de vestigis d'èpoques passades ens parla de la cultura de l'aigua: els banys àrabs, el carrer dels banys vells, el dels banys nous, les termes romanes, documents oficials, cròniques, prohibicions. En aquestes pàgines, doncs, hi trobarem multitud d'anècdotes interessantíssimes, curiositats i fets d'índole molt variada relacionats amb els banys.
