"Hem mirat d'entendre el contingut del personatge de Maria Magdalena entre el Renaixement i el Barroc a partir de diferents itineraris artístics i hem fet un intent de reconstruir els fonaments del seu períple metamòrfic a través dels segles. Des de les primeres notícies que van anar configurant la llegenda medieval, hem procurat mostrar i interpretar els rostres de l'eremita il·luminada i evanescent, el de la "Dulcis amica Dei", el de la Venus Pudica, fins arribar a la Magdalena penedida i extàtica que ens ocupa. L'hem contemplat també a partir de la seva capacitat per generar dramatúrgia, des dels drames medievals que van restituir en ella l'antic cicle regeneratiu de la terra, a partir del seu protagonisme en els cicles de Pasqua, i és en aquest sentit coherent centrar-se en l'etapa històrica on s'ha anat centrant la seva individualitat, principi necessari per dotar una figura de caràcters."
