El 1663, el comte Chamilly havia participat en el setge a Ferreira, a Portugal; allà va seduir Mariana Alcoforado, una monja del convent de Beja. Un cop acabada l'operació militar, va tornar a França i va oblidar la seva aventura amorosa. Mariana, en canvi, va enfollir d'amor i va escriure al seu amant cinc cartes vehements i desesperades. Les cartes expressen amb gran sensibilitat l'experiència amorosa d'una dona. L'amor és l'únic que dóna sentit a la seva existència; per això l'abandó del seu amant és viscut com un dolor extrem, sense solució. Però Mariana arribarà a entendre que, finalment, l'amant ja no és imprescindible, que el que importa és l'experiència mateixa. Per això connecta tant amb la sensibilitat moderna. Una extraordinària obra literària.
Desig, sofriment, record, passió, abandonament, traïció... En la seva brevetat, les cartes són un esclat de sentiments i vivències amoroses d'una força inusual. Es tracta d'una creació literària poderosíssima, subtil, captivadora. El seu estil volgudament erràtic, contradictori i directe s'apodera del lector des de la primera frase.
El misteri de l'autoria: Mariana Alcoforado o Gabriel Guilleragues. L'any 1669 va publicar-se a París un llibre amb el títol Cartes portugueses, amb les cinc cartes que suposadament havia escrit Mariana Alcoforado i que es presenten com una traducció. L'èxit va ser extraordinari. Arreu d'Europa es llegeixen i es tradueixen. Avui dia, però, es creu que van ser escrites pel comte Gabriel Guilleragues, secretari de Lluís XIV. Malgrat això la monja Mariana Alcoforado va existir i, molt possiblement, va viure una experiència semblant a la de les cartes i, potser, va inspirar-les.
