El llibre de meravelles és una ambiciosa novel·la didàctica que Ramon Llull va escriure durant la seva primera estada a Paris, entre l'any 1287 i el 1289. El protagonista, Fèlix, nom amb el qual també es designa correntment l'obra, és un pelegrí que observa la realitat i descobreix amb dolorosa sorpresa la distància que separa la conducta humana de l'ordre diví de la creació. El terme medieval "meravella" fa referència a aquest esbalaïment de Fèlix davant de les variades formes del mal, però també designa l'entusiasme positiu del viatger quan assoleix aspectes de la veritat per boca de filòsofs i ermitans que dialoguen amablement amb ell.
Aquest primer volum de l'edició de l'obra comprèn els llibres I-VII, i es tanca amb el celebrat apòleg polític que coneixem com a "Llibre de les bèsties". La present edició crítica és la primera que té en compte la totalitat de la tradició manuscrita en català i en occità.
