El teatre a València entre 1963 i 1970, de Ferran Carbó, apareix com un estudi que continua el treball iniciat amb El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962), escrit en col.laboració amb Santi Cortés. En aquesta ocasió ens acosta al teatre, especialment a la literatura dramàtica, d´aquells anys que ens situen a les portes del canvi que significarà l´aparició del teatre independent.
El treball focalitza en la recerca de les mostres del teatre culte, en uns anys en què el model de teatre popular havia passat definitivament a un estadi de fossilització folkloritzant. Són quatre textos i tres autors, Rafael Villar, J.A. Gil Albors i V. Cardona Llabata, que ompliran uns anys difícils fins al moment de l´arribada del nou teatre.
Els quatre textos que es donen a conèixer a València durant el període 1963-1970, com es conclou de l´anàlisi acurada de les peces, aporten elements de composició i de concepció escènica nous a casa nostra i, encara que la qualitat global d´aquestes no siga del tot satisfactòria, vénen a dibuixar una trajectòria en l´evolució de les formes tetrals.
