El Sr. Garrí vivia amb els seus dos fills, en Marc i en Pol,
en una casa molt bonica, amb un jardí molt bonic i amb un cotxe
molt bonic, en un garatge molt bonic. Dins la casa,
hi havia la seva dona. «Afanya’t amb l’esmorzar, estimada!»
Cridava el Sr. Garrí cada matí abans de marxar cap a la seva feina,
que era tan important. «Afanya’t amb l’esmorzar, mama!»
Cridaven en Marc i en Pol abans de marxar cap a l’escola,
que era tan important…
Tot això passava un dia si l’altre també, fins que la senyora
Garrí es va afartar de ser la minyona de tots ells i va decidir
marxar de casa tot deixant una nota d’acomiadament
ben demolidora: “Sou uns porcs”. Llavors, el senyor Garrí
i els seus fills van haver de fer-se càrrec de totes les feines
de la casa, que abans tenien ben resoltes: netejar,
fer el menjar, planxar, fer els llits..
