{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 Des de la darreria del segle XIX, la Rambla ha estat la columna vertebral de la vida de la ciutat de Barcelona. Hi festejaven els soldats amb les minyones i s'hi feien tert\'falies als caf\'e8s i a les terrasses; hi passejaven els mariners, els estudiants i les mestresses que anaven a comprar; hi treballava molta gent, venent flors i refrescos, enllustrant botes, escrivint cartes per enc\'e0rrec... La Rambla, de sempre, ha estat m\'e9s que un carrer, perqu\'e8 \'e9s, sobretot, la gent que hi viu, hi passeja, hi treballa... La Rambla fa olor i s'hi sent el tr\'e0fec de la vida que passa.
\par
\par Frederic Ballell (1864-1951), un dels principals exponents de la primera generaci\'f3 de fotoperiodistes del nostre pa\'eds, n'estava enamorat i, durant dos anys, el 1907 i el 1908, va dedicar moltes hores a fotografiar la gent que passava per la Rambla, per tots els trams i a totes hores... Les fotografies que en va fer s\'f3n una instant\'e0nia extraordin\'e0ria de la Barcelona del 1900, en qu\'e8 \'e9s f\'e0cil evocar el xivarri dels crits dels venedors i l'olor de les rosquilles que deixaven al seu darrere els repartidors de les pastisseries.
\par }
