La llegenda dels Borja ha estat un tema recurrent del teatre europeu des del segle XVI, quan els seus membres més cèlebres -el papa Alexandre VI, els seus fills Cèsar i Lucrècia- encara vivien, i, ininterrompudament, fins als nostres dies. Amb aquest lliurament de Teatre borgià inaugurem una sèrie dedicada a la producció dramàtica sobre la família. El primer volum conté tres obres del segle XIX i començaments del XX. La tradició romàntica és representada per VAlexandre VI de Jules Verne (Nantes, 1828 - Amiens, 1905), que converteix el papa i el seu fill Cèsar en símbols de la tirania a què s'enfronta l'heroi italià Ettore Fieramosca. En l'inclassificable Concili de l'Amor, d'Oskar Panizza (Bad Kissingen, 1853 - Bayreuth, 1921), la cort depravada d'Alexandre és un transsumpte de la cort celestial i l'escenari de la primera aparició de la sífilis. El duc de Gandia, un drama truncat d'A. C. Swinburne (Londres, 1837-1909), gira al voltant de l'assassinat de Joan de Borja, atribuït al seu germà Cèsar.
