És en carn
i no en ànima,
on ens van dir que esperéssim.
Després d'aquell instant tan llarg
també vam casar-nos dels àngels,
del somriure intangible dels morts.
Aleshores triaríem les imatges,
més baixes i nostres, els sanglots,
els coàguls, el llard, tots els besos
que deixen confitura i més set. Quina cosa
no és el doble
i la confusió?Al bar, de matinada,
el pare feia fort: mestre, la barreja!
