Un diumenge d'estiu, un home llegeix el Llibre del desassossec sota una morera en una masia d'Azeitao i, de cop i volta -per un sortilegi, per una al·lucinació- es troba a Lisboa. És un dia calorós, la ciutat està quasi deserta. L'home comença a recórrer la ciutat a la recerca de persones i coses que han desaparegut de la seva vida (un amic, una dona, el pare, un poeta, una casa, una pintura), dels quals pren comiat per última vegada.
Aquesta novel·la, que parla de la mort gairebé com una cosa alegre, és un rèquiem i, al mateix temps, un viatge errant, un somni. Però sense oblidar que és, també, un homenatge a Portugal, un recorregut extraordinari per la ciutat de Lisboa.
