En persa, l’expressió "mil cases" designa el laberint, aquell espai on el final i l’impàs es confonen, on el temps s’atura, on l’obscuritat i el terror s’instal·len. Un espai on una petita taca blanca pot evocar el sol. I, en el temps de les dictadures, ¿no eren Kabul i tot l’Afganistan un espai semblant? ¿Un laberint?
A Les mil cases del somni i del terror, cinc personatges atrapats en aquella trampa proven de fugir del terror a través de l’embriaguesa, la bogeria, la mort, l’amor.
