En els dies anteriors a la caiguda de Barcelona, el gener de 1939, Catalunya va veure marxar cap a l'exili els seus millors escriptors i intel·lectuals. L'exili va representar un daltabaix terrible que va acabar amb tot un món. Però al mateix temps va obligar els escriptors a enfrontar-se amb alguns temes clau de la contemporaneïtat: la pèrdua d'identitat, el tema de l'"altre" o la vida en les grans metròpolis del segle XX. Gràcies a l'experiència del desterrament la literatura catalana va assolir la seva plena maduresa i va esdevenir universal.
Aquest volum, a cura de Julià Guillamon, reuneix per primera vegada una antologia de textos narratius que permeten recompondre la història de l'exili a la manera d'una ficció documental: la sortida de Barcelona, l'estada a França, els camps de concentració i la peripècia americana. Inclou la novel·la Crist de 200.000 braços d'Agustí Bartra, situada al camp de concentració d'Argelers; els contes de Mercè Rodoreda <>, <> i <>, entre d'altres, que evoquen l'exili francès; la novel·la Tots tres surten per l'Ozama de Vicenç Riera Llorca, testimoni del xoc cultural amb el tròpic; la novel·la Paraules d'Opòton el vell, d'Avel·lí Artís-Gener, una falsa crònica precolombina, escrita des del punt de vista d'un guerrer mexicà que va participar en el descobriment d'Europa; Aquí descansa Nevares i altres narracions mexicanes de Pere Calders, obra mestre de la narrativa breu; La ciutat i el tròpic de Lluís Ferran de Pol, possiblement el seu millor llibre; els contes exuberants i sarcàstics de Ramon Vinyes: <>, <>, <> i <>; la novel·la El Rusio i el Pelao de Cèsar-August Jordana, una història plena de sensibilitat al voltant de dos nois del carrer a Xile; els contes <>, <>, <> de Xavier Benguerel, històries que parlen de personatges fugits i absències que fan mal; i Temperatura, la única novel·la que Francesc Tabal va publicar a l'exili, un símbol corprenedor d'un renaixement impossible.
PER PRIMERA VEGADA, EN UN VOLUM, L'EXILI CATALÀ NARRAT PELS SEUS ESCRIPTORS
<