Quan en Marc Bordeneuve arribà a Quebec l'estiu de 1626, la colònia francesa era ben poca cosa. Només una seixantena de persones, la majoria homes, s'arriscaven a passar l'hivern en aquell petit assentament, l'únic nucli habitat pels blancs en les immenses solituds del Canadà d'aleshores.
Samuel Champlain, el fundador de Quebec i governador de la colònia, deia que França havia de construir forts i portar urgentment nous colons a la vall del Sant Llorenç. Si aconseguien controlar el riu, tindrien a les mans la clau que obria la porta dels Grans Llacs i controlarien el cor de l'Amèrica del Nord. El conflicte amb els anglesos, que també havien iniciat una cursa frenètica per possessionar-se d'aquell territori verge, era inevitable. I, enmig d'aquell ball d'interessos colonials, hi havia els pobles autòctons, que els blancs feien servir, sense mirament, com a peons de la seva política i com a carn de canó en les seves guerres.
