L'autor d'aquests escrits, que és un vell geògraf, diu que no recorda si va arribar a la toponímia catalana mitjançant la cartografia o, a l'inrevés, a la cartografia perseguint la toponímia. La visió que ens ofereix en aquest volum és del tot pluridisciplinària i hi podeu trobar no sols geografia, sinó també història, antropologia, botànica, economia, lingüística, urbanisme., sobretot dels dos territoris on el professor Rosselló ha desenvolupat la seua tasca de recerca: el País Valencià i les Illes. Insisteix d'antuvi en el valor patrimonial dels noms de lloc, un mots arrapats al terrer, amb un solatge sovint mil.lenari, que de vegades han mostrat una sorprenent persistència, d'altres han esat substituíts, adpatats o transformats. En quealsevol cas cal salvar-los de la 'débacle' de la globalització, de l'agranada del pensament únic. A més a més, la cartografia és el gran aparador de la toponímia: un topònim sense localitzar és com un fòssil fora de context. Hem d'aconseguir mapes toponímicament correctes, meta encara no assolida.
