A Déus i desastres, Joan F. Mira passa revista als últims anys del segle xx mitjançant una acurada tria dels textos que, setmana rere setmana, ha anat publicant a les pàgines d'El Temps i al suplement valencià d'El País. Aquest volum il·lustra, d'una banda, la infinita curiositat del lúcid pensador i escriptor valencià i ofereix, al mateix temps, una manera diferent de mirar el món, de pensar-lo, d'entendre'l i d'explicar-lo. Per les pàgines de Déus i desastres, hi passeja la menudalla de la quotidianitat, juntament amb els grans temes, debats i problemes del món contemporani. Tot, però, ens arriba servit sense solemnitat, com qui no vol la cosa. Ho remarca el periodista Joan Oliver en el pròleg quan afirma que, article rere article, s'acumulen els petits detalls de l'actualitat, les notes de viatge, les lectures i les anècdotes amb una extraordinària capacitat per barrejar tots aquests ingredients com si fossin una sola cosa. I és que potser, en el fons, són una sola cosa: la vida
