{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 L'hora de Gandhi \'e9s un assaig revelador de l'actualitat del pensament del pol\'edtic indi: la possibilitat de passar d'una situaci\'f3 pol\'edtica injusta a una altra de m\'e9s democr\'e0tica de manera pac\'edfica i sense viol\'e8ncia, i el debat entre el concepte modern de sobirania i el de sobirania compartida com una visi\'f3 alternativa del poder. Les lluites no violentes per la pau, la llibertat i la democr\'e0cia han estat cabdals en la majoria dels grans moviments populars dels darrers cent anys: campanyes contra el govern colonial, contra el r\'e8gim comunista de Pol\'f2nia i d'altres pa\'efsos del tel\'f3 d'acer i contra l'apartheid a Sud-\'e0frica. L'error m\'e9s generalitzat sobre la lluita pol\'edtica i la construcci\'f3 d'una naci\'f3 \'e9s que la viol\'e8ncia sempre \'e9s la clau per derrotar la injust\'edcia i lluitar contra una dictadura. Gandhi creia que una llei injusta era un insult a l'amor propi, a la dignitat i a la consci\'e8ncia dels ciutadans i que creava una divisi\'f3 inacceptable entre l'individu i la seva experi\'e8ncia de la veritat. Com assenyala Ramin Jahanbegloo, durant el segle passat, seguint el seu ensenyament, figures com Martin Luther King, Nelson Mandela, Desmond Tutu, el Dalai Lama, i altres de menys conegudes com Maulana Azad i Khan Abdul Gaffar Khan, entre moltes m\'e9s, han practicat el poder de la no-viol\'e8ncia. I als nostres dies el seu exemple es pot trobar en fen\'f2mens com el de les \'abprimaveres \'e0rabs\'bb o el moviment verd de l?Iran, que demostren que es pot desafiar els r\'e8gims opressius no amb la for\'e7a de les armes, sin\'f3 amb la for\'e7a de l'esperit.
\par }
