Aeroports sense avions, estacions fantasma de TGV, ports amb dics gegants sense tràfic de mercaderies, autopistes que condueixen a territoris econòmicament desèrtics... És el resultat d'una Espanya que va creure a ulls clucs que la dilapidació de recursos públics en infraestructures garantiria la igualtat de totes les regions, la ficció de la cohesió territorial. Una dècada prodigiosa (2000-2010) en què tant el PP com el PSOE, flanquejats per la bonança econòmica, es van llançar a una cursa desenfrenada per construir a tort i a dret en cada província.
Avui, la ficció s'ha desmuntat La dècada prodigiosa il·lustra aquest desastre identificant-ne els responsables i les seves estratègies, sovint dissenyades pera cada regió segons les necessitats electorals. El cas més recent, el TGV de Galícia, promès pel PP en campanya electoral, en plena crisi econòmica. S'hi exposen xifres esfereïdores i es retrata una política d'infraestructures que té 'l'honor'de ser la menys rendible d'Europa. Un malbaratament que ha contribuït de forma sensible a la precària situació de l'economia espanyola. Arribats a aquest punt, es fa molt difícil que la societat espanyola segueixi donant el vist-i-plau a un dispendi tan obscè.
