Quan ja s'han complert més de sis dècades des del final de la terrible experiència històrica, la desaparició física dels darrers supervivents del sistema concentracionari nazi es precipita inexorablement i, amb ella, s'accentuen els riscos de l'oblit o de la tergiversació i es fan més imprescindibles els testimonis recollits i fixats amb rigor i fiabilitat.
Vinculada professionalment i personal des de fa molts anys a la temàtica i al món dels antics deportats als camps nazis, la professora Rosa Toran reconstrueix en aquesta biografia el periple vital d'un d'aquells rescapés: Joan de Diego Herranz (1915-2003), un jove barceloní d'idees democràtiques i esquerranes que, després de participar en la batalla de l'Ebre va passar a França i, allistat a l'exèrcit francès, va caure en mans dels alemanys. L'experiència de De Diego, a més, resulta especialment valuosa perquè, des del març del 1941 i fins a l'alliberament de Mauthausen, va treballar a la Secretaria del camp, on exercia la funció de tercer secretari; càrrec que el va situar al cor mateix de l'estructura burocràtica que feia funcionar el complex de Mauthausen i que el va permetre ajudar molts companys de captiveri alhora que li donà accés a informació privilegiada sobre la mecànica assassina del sistema.
