Barcelona
Distingidíssims amics:
Tot i que són tres quarts de set del matí, i que em trobo molt cansat després d’una llarga operació d’escriptori, no sé estar-me de posar-vos quatre ratlles per explicar-vos una petita anècdota. Resulta que, serien les dotze o quarts d’una -fa una estona-, han trucat a casa i, en obrir la porta, m’hi he trobat amb un almogàver del poble del costat. Aquest individu transportava de Cullera a València una benemèrita ànima conferenciant (un professor d’arqueologia), i aprofitava el pas per Sueca per comunicar-me una preciosa iniciativa. Diu que
volen organitzar un homenatge a l’ex-editor Cahner, a València. Com una mena d’«acto de desagravio al Sagrado Corazón de Jesús». «Per fotre la burgesia catalana»,
deia aquell noi (que, naturalment, és un propietari rural bastant considerable). La meva primera reacció ha estat de perplexitat, com ja podeu suposar. La meva segona reacció ha estat una pura estupefacció, quan el promotor de l’homenatge em confessava que la cosa consistiria en un cicle de conferències per exaltar la personalitat del mitològic Cahner a base d’intervencions orals tan oportunes com la de l’il·lustre crític don Josep Maria Castellet i la del professor de París mossèn Pierre Vilar.
Hi ha hagut una mica de sort, i l’individu en qu?estió i els seus acompanyants arqueòlegs han marxat de seguida.
Però he de confessar que m’han deixat tremendament optimista. Viva, viva! Encara hi ha fe a Israel! I m’he posat a la màquina, i d’una tirada he escrit una dotzena d’holandesos (no per a Edicions 72, hélas!).1 Sospitoque don Eliseu Climent deu haver fomentat la preciosa iniciativa. Malgrat la fatiga que em domina, no puc aguantar-me l’entusiasme. Si les multituds indígenes dediquen una setmana acadèmica a honor del senyor Cahner, m’hi incorporaré efusivament. Potser tot això no representarà una compensació a les «pèrdues» passades
(no són «pèrdues», Max: van ser «despilfarro», i perdona la impertinència i el castellanisme). Però la bona intenció no pot ser més commovedora. Ja m’agradaria sentir el senyor Castellet «homenatjant» el seu ex-amo. Ni que fos a València! En fi… Bé: ara ja són les set. Plego i me’n vaig a dormir.
Respectuosament,
Joan Fuster
[Carta mecanografiada amb signatura manuscrita. Arxiu Max
Cahner. Sant Vicenç de Montalt.]
Respectuosament,
Joan Fuster
[Carta mecanografiada amb signatura manuscrita. Arxiu Max
Cahner. Sant Vicenç de Montalt.]
