Aquest llibre ressegueix les característiques més significatives de l'arquitectura catalana al llarg de més d'un segle, des del 1888 fins al 2005. Un període que, malgrat el temps, l'evolució i els canvis polítics, manté una certa coherència i continuïtat, posseix el caràcter d'un ampli cicle històric contemporani.
Aquests trets comencen amb l'eclosió d'una mena de pre-avantguarda tan exuberant com el modernisme i una figura internacional com Antoni Gaudí. Segueix l'actitud eclètica i productivista del noucentisme, que es manté fins als anys cinquanta.
