{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16 La figura de Joan Maragall va fascinar Josep Pla tot al llarg de la seva vida. El 1923 li va dedicar un article en una revista francesa; el 1926, un retrat al seu llibre Llanterna m\'e0gica; el 1960, un homenot; i, finalment, el 1968, aquest Joan Maragall: un assaig, en qu\'e8 Pla va refondre el material de les seves aproximacions anteriors. La mirada de Pla sobre la \'abimpressionant personalitat\'bb de Maragall \'e9s peculiar en m\'e9s d'un aspecte. D'una banda, no hi fa una aproximaci\'f3 estrictament biogr\'e0fica, sin\'f3 que el retrata, i molt a fons, a trav\'e9s de llargues converses amb un gran nombre de persones que l'havien tractat, entre les quals destaquen Francesc Pujols i Josep Pijoan; Pla transcriu aquestes converses amb la seva mestria excepcional en el conreu de la \'abliteratura oral\'bb. D'altra banda, la mirada de Pla tamb\'e9 es singularitza per l'acu\'eftat amb qu\'e8, al marge de clix\'e9s acad\'e8mics, sap arribar fins al moll de l'os en la lectura dels textos de Maragall, per la interpretaci\'f3 de la relaci\'f3 de Maragall amb la llengua liter\'e0ria del seu temps i per la capacitat de donar, amb viv\'edssimes pinzellades, un panorama prec\'eds dels corrents po\'e8tics vigents a Catalunya a cavall dels segles XIX i XX. Aquesta edici\'f3 de Joan Maragall: un assaig cont\'e9 un pr\'f2leg il\'b7luminador de Jordi Amat i incorpora, en ap\'e8ndix, els dos primers textos maragallians de Pla (l'article franc\'e8s del 1923 i el retrat de 1926) i una carta d'Eugeni d'Ors a Miguel de Unamuno que Pla cita en m\'e9s d'una ocasi\'f3. Tot aix\'f2 en fa un volum indispensable per al coneixement de dues figures excepcionals en la literatura catalana moderna: Maragall, el poeta que n'\'e9s l'indiscutit iniciador, i Pla, que n'\'e9s el m\'e9s gran prosista.
\par
\par }
