L'obssesió filosòfica i intel·lectual del segle XX ha estat l'abast i els límits de la modernitat, les seues paradoxes. L'actual descrèdit de la modernitat no suposa, però, la seua fi, sinó la d'algunes maneres dogmàtiques d'entendre-la. A pesar d'haver estat qüestionada per una gran part del pensament contemporani, la modernitat encara continua vigent com a actitud crítica i de reflexió sobre el present.
L'autora analitza aquest "debat inacabat" al voltant de la modernitat cultural, la modernització social, la crítica del temps històric i la construcció i fragmentació del subjecte.