«No vaig anar a Siena de viatge, no hi vaig anar amb ànim de turista ni amb la urgència del visitant que te una estressant llista de llocs d'interès per veure. El primer cop vaig hi vaig anar per feina, si és que escriure es pot considerar una feina, convidat per la fira del llibre. Superada la fase d'encís i sorpresa, després d'una temporada d'intens treball, hi vaig tornar amb l'únic objectiu de sentir-m'hi lliure, és a dir, de ser amo del temps i no permetre que res ni ningú me'l gestionés. Això, a Siena, és possible perquè ningú no empeny. És una ciutat ingràvida, sense forces tel·lúriques que t'arrosseguen cap a un museu o un monument. No pertany del tot a regnes terrenals i tampoc mai no ha estat presa de l'autoritarisme celestial. Siena habita un vague territori entre l'un i l'altre, és un no lloc de rara felicitat on tothom hi pot fer el que vol, però que no tothom qui la visita és capaç de captar.
La segona vegada vaig anar a buscar aquesta felicitat de la dolce far niente.
I vaig descobrir que Siena no és un viatge, és un estat de l'ànima que s'imposa al jo.»
