Hi ha moments en la vida en què ens observem per fi en plenitud. És aleshores que deixem de qüestionar-nos, ens entenem i decidim, senzillament, ser. Instants d’una capacitat transformadora imponent, que ens marquen perquè ens defineixen i ens fan lliures per sempre. En la vida de la nostra protagonista, aquesta fotografia clarificadora i màgica es va produir, després d’anys de dubtes íntims sobre la identitat de gènere i la sexualitat, en obrir l’armari de Pandora i emprovar-se el camisó blau cel de la seva parella: «Al mirall de l’habitació em veig per fi amb una forma pròpia. He quallat. El Tabú s’esberla. La vida que girava com una baldufa, ara pren sentit.»
Judith Juanhuix és investigadora, doctora en física i activista trans. En aquest llibre, d’una honestedat i una bellesa literària extraordinàries, reconeix haver passat per la misèria de la violència, la culpa, la por i el menyspreu de qui es creu superior “per ser més igual a tothom”. Però també per totes les formes possibles de felicitat. El seu trajecte vital és ple d’entrebancs i de reptes per mostrar-se al món tal i com és: una dona, que lluita contra una muntanya d’estigmes còmodament instal·lats en la nostra societat. Una dona amb ganes de vida. Una dona trans. Una dona.
«Les dones més amagades de la història hem existit sempre. Segur que fa poc que ens coneixes, potser som totalment noves en el teu món, però hem vingut per quedar-nos. Som aquí. I t’he escrit un llibre», Judith Juanhuix.
