Quin va ser l’últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust?
En plena nit, de matinada, al lavabo o sota el llum furtiu de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia res més de gust. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat.
Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l’amagatall i l’aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d’aleshores? Quan va ser, que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardéssim dins el calaix?.
Entre l’assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l’escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s’han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.
